23 de novembre de 2009
Avui he passat el test McCarthey a un nen de primària. La mare va demanar entrevista a la mestra, ja que considerava que el seu fill és "justet" i que no adquireix els aprenentatges de manera correcta. No té una bona opinió del seu fill i vol assegurar-se de que no rendeix prou perquè no té prous capacitats.
La mestra i tutora del nen, li ha dit que no és cert, que el nen evoluciona correctament i que no ha de patir per res, però, la mare ha insistit que el vegi la psicopedagoga.
Avui li he passat el test. Ha donat un resultat normal, amb unes capacitats altes motrius, i uns resultats memòristics, un xic baixos, però sempre dins la normalitat.
La psicopedagoga ha decidit que parlarà amb la mare, creu que aquesta té una imatge molt negativa del nen, i així li transmet. L'aconsellarà que el motivi per l'estudi i que el valori més. Els missatges que reb, són negatius. Així doncs, que els canvii i que possiblement el nen millorarà, no només en els aspectes escolars, sinó també a casa. La situació familiar, és complicada, i possiblement, aquest menor és víctima d'això.
La psicopedagoga m'explica, que moltes vegades els nens mostren un bloqueix emocional pels problemes que presenten a casa i que aquest bloqueig no els deixa evolucionar i s'estanquen. Cal un diàleg amb els pares i fer-los-hi veure, la importància de l'entorn familiar en l'aprenentatge dels infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada