5 de novembre de 2009
Avui la psicopedagoga ha tingut una entrevista amb una mare. Li ha demanat permís per si jo, com a alumne de pràctiques, hi podia assistir. No hi ha tingut inconvenient.
En aquest menor, ja se li va detectar a P3 un retard. Al finalitzar el curs, se li va explicar que a P4 se li faria un Pla Individualitzat i que caldria, que la família el signés. La reunió, però, no va anar així.
La tutora de l'alumne, conjuntament amb la psicopedagoga, han detectat una gran avaluació en l'infant. Tot i que consideren que no està al mateix nivell que els altres nens, ha fet una avaluació molt positiva, i així li han dit a la mare. Consideren, que de moment no caldrà fer un pla individualitzat, sinó que la mestra farà un seguit d'adaptacions curriculars i anirà treballant diferents hàbits, conceptes, ...., a través de la intervenció individual i a través de la mestra de suport.
Avui he tingut una visió molt positiva de la funció de la psicopedagoga, no sempre, les notícies que dóna a les famílies són "negatives", que cal adaptacions, dictàmens, nens amb retards, ...., sinó que la psicopedagoga ha agraït la feina que la mare ha fet durant l'estiu de cares al seu fill i li ha dit, que gràcies a aquesta tasca, consideren que no caldrà fer un PI. La mare s'ha emocionat, plorava. Les paraules de gratitud de la psicopedagoga, crec que han estat un molt bon estímul, perquè ella consideri que la seva feina no ha estat en va. Li ha donat una empenta per seguir treballant, amb condicions força dures, amb un nen amb un retard maduratiu. Val la pena esforçar-s'hi i val la pena, reconèixer a aquestes famílies l'esforç diari amb aquests infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada