La psicopedagoga conjuntament amb la mestra d'educació especial, ja tenien decidit quins alumnes tindrien de PI (Pla Individualitzat). Avui, ve l'EAP a l'escola, i decideixen posar en comú el llistat amb ella.
La psicopedagoga li presenta el llistat i amb l'EAP comenten cas per cas. Opten per treure de la llista bastants alumnes d'educació primària. El criteri que segueixen és que, les competències bàsiques i els continguts que s'han d'adquirir durant la primària, els alumnes tenen molts cursos per assolir-los i no cal, mentre no sigui un cas molt "d'escopeta" (que diuen elles), fer-los un PI. La psicopedagoga no està del tot d'acord, i li discuteix algun dels casos. De fet, m'adono que és ella, sobretot, la que coneix els casos que s'estant parlant. L'EAP exposa les seves raons i la psicopedagoga les seves. No cal dir que la reunió s'esdevé cordial i que cap de les dues intenta imposar els seus criteris. Acaben decidint que hi haurà 5 alumnes a primària amb PI i 19 alumnes a secundària.
Amb tot això, vull explicar la importància de que un centre educatiu disposi del seu propi psicopedagog i no només el professional de l'EAP que hi assisteix 1 matí a la setmana. La psicopedagoga està allà, a l'escola, al servei dels mestres i dels alumnes. Hi ha vegades, que la necessiten al moment, i els conflictes, molts cops no poden esperar, i ellà és allà per ajudar a resoldre'ls. En algunes escoles o IES, quan no disposen de psicopedagog propi, la visió que tenen d'aquest és molt reduïda. Hi és pels casos més difícils, pels més conductuals i no per tot el centre. No és el cas del centre on estic jo. Val la pena, poder veure els dos professionals, ja que la visió, aquest cop, d'aquest professional, no té res a veure, sense falta el respecte, amb el que havia conegut del professional de l'EAP. Evidentment, les hores de dedicació al centre és el motiu principal, però veig l'opinió que en tenen els mestres i la importància que li donen a aquesta figura professional en el centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada