AVALUACIÓ PI

24 de novembre de 2009

Avui a la reunió amb l'EAP, sorgeixen molts dubtes sobre l'avaluació dels nens,  sobretot dels alumnes amb PI. Els estudiants que tenen un PI, poden acreditar com qualsevol altre estudiant?  Aquest és un tema, que no tenen clar des de l'escola, i la psicopedagoga li demana més informació a l'EAP. Aquesta, li explica, que d'aquí uns dies, des del Departament d'Ensenyament, als EAP els hi faran una formació sobre aquest tema i que ja li portarà més informació.

Mentre, però, consulten la normativa, la llei.

Tant la psicopedagoga com l'EAP, coincideixen en la importància de consultar-la, i si cal, estudiar-la.

Us adjunto l'adreça, per poder consultar aquest tema de l'avaluació, tant a primària com a secundària.Aquest dogc l'he trobat realment interessant.

http://www.gencat.cat/diari/5155s.htm#1_27000

He recordat que anys anteriors, era realment molt important que un noi/a obtingués el graduat escolar (encara que no tingués les capacitats). Actualment, al noi/a que no l'obtingui, perquè no té capacitats,  (com són la majoria dels alumnes amb PI), poden accedir a altres recursos, que amb graduat no hi poden accedir, com per exemple: PQPI, escoles tallers, .... Per tant, cal tenir clar, abans de donar graduats en secundària, ja que, si realment no l'haurien de tenir, se'ls hi estant tancant les portes a altres recursos formatius molt interessants per aquests alumnes.

DIFERÈNCIA D'OPINIONS

23 de novembre de 2009

Avui he passat el test McCarthey a un nen de primària. La mare va demanar entrevista a la mestra, ja que considerava que el seu fill és "justet" i que no adquireix els aprenentatges de manera correcta. No té una bona opinió del seu fill i vol assegurar-se de que no rendeix prou perquè no té prous capacitats.

La mestra i tutora del nen, li ha dit que no és cert, que el nen evoluciona correctament i que no ha de patir per res, però, la mare ha insistit que el vegi la psicopedagoga.

Avui li he passat el test. Ha donat un resultat normal, amb unes capacitats altes motrius, i uns resultats memòristics, un xic baixos, però sempre dins la normalitat.

La psicopedagoga ha decidit que parlarà amb la mare, creu que aquesta té una imatge molt negativa del nen, i així li transmet. L'aconsellarà que el motivi per l'estudi i que el valori més. Els missatges que reb, són negatius. Així doncs, que els canvii i que possiblement el nen millorarà, no només en els aspectes escolars, sinó també a casa. La situació familiar, és complicada, i possiblement, aquest menor és víctima d'això.

La psicopedagoga m'explica, que moltes vegades els nens mostren un bloqueix emocional pels problemes que presenten a casa i que aquest bloqueig no els deixa evolucionar i s'estanquen. Cal un diàleg amb els pares i fer-los-hi veure, la importància de l'entorn familiar en l'aprenentatge dels infants.

DIFERENTS ESPAIS I RECURSOS DINS L'ESCOLA

16 de novembre de 2009

Avui he estat a l'aula de la mestra d'Educació Especial veient com treballa. Tenia un grup reduït d'alumnes de primària. En aquesta escola, la mestra d'Educació Especial treballa amb els nens i nenes de primària, mentre que en l'Educació Infantil, estan atesos per una altra mestra de reforç. Amb alguns nens de primària, es treballa amb un llibre que es diu PAI (Projecte d'activació de la Intel·ligència). La metodologia que segueix a la classe és molt activa. Em comenta que sinó, els alumnes es cansen molt ràpidament, i va canviant d'activitat, intentant incidir en les diferents àrees que tenen mancances.

També vaig assistir, un altre dia, a l'Aula d'Acollida. Els alumnes nouvinguts d'Educacio Secundària, que no són cataloparlants, passen per l'Aula d'Acollida. En principi, hi poden estar dos cursos, però a mida que van aprenent la llengua, van assistint més hores a l'aula ordinària i menys hores a l'Aula d'Acollida. També hi ha casos d'alumnes que hi assisteixen més de dos cursos, però molt poquetes hores setmanals. També he vist tot el material que s'hi treballa.

En els dos casos, molt del material, són les mateixes mestres que l'elaboren, segons les necessitats dels alumnes.

La psicopedagoga es coordina amb les dues, ja que els infants que atenen, són pràcticament els mateixos.

Tot i que, cal dir, que d'atenció individual sempre en faltaria, crec que en aquesta escola, s'atén correctament, i des de diferents espais, als infants amb dificultats, intentant, entre tots els professionals, facilitar i estimular el seu aprenentatge.

ESCOLARITZACIÓ COMPARTIDA

12 de novembre de 2009

Avui ha començat una noia nova a secundària. És una noia amb la Síndrome de Down, però sembla que és un cas mosaic. Els casos mosaics, pot ser que tinguin una capacitat intel·lectual més elevada que els casos amb Síndrome de Down. La noia, anirà moltes hores a l'Aula d'Acollida, ja que prové d'un país de Sud-Amèrica, i realitzarà escolarització compartida amb un centre que aten nois i noies amb la Síndrome de Down.

Arrel d'aquest cas, avui, amb la psicopedagoga, hem estat parlant sobre els diferents tipus d'escolarització, compartida amb recurs extern i escola d'educació especial amb compartida amb escola ordinària.

És important tenir clar els recursos que el Departament d'Ensenyament contempla per poder adequar cada recurs amb la particularitat de l'estudiant. I aquesta es també una tasca, compartida amb altres professionals, de la psicopedagoga del centre.

Us recomano aquest document sobre la Síndrome de Down:

http://www.xtec.es/eap/guies_profes/guia_down.pdf

DEBAT

El debat en el que jo formava part era el de la carpeta A-LL, on es varen produir un total de 220 aportacions entre les dues qüestions exposades. Primer de tot, considero que un debat és una manera molt dinàmica de començar a treballar els conceptes de l'assignatura. Val a dir, que gràcies al debat he aclarit conceptes que, tot i que són diferents, molts cops els utilitzem de manera equivalent, aquest seria el cas de conceptes com multiculturalitat, diversitat cultural o bé, interculturalitat.

El fet d'anar discutint, anar recollint més informació sobre aquests conceptes i anar llegint i rellegint els mòduls fa que els clarifiquis i que els entenguis molt millor.

El conflicte que se'ns va presentar, considero que va ser atraient per molts, ja que, actualment, aquests exemples estan presents a molts llocs de treball i ho podíem ràpidament exemplificar amb qualsevol conflicte real. La discrepància sobre aquests temes, no és només a les escoles, malauradament.

Per una banda, amb el tema de la pràctica dels jocs, hem treballat un tema molt important sobre les activitats que poden fomentar el racisme i la xenofòbia entre els alumnes. La meva conclusió, i segurament la de molts companys de l'assignatura, és que els jocs tenen una connotació racista, sempre que es treballin descontextualitzats. Considero que caldria que aquests formessin part d'un projecte molt més ampli, i que es treballessin amb altres aspectes a l'hora. Per altra banda, la segona qüestió tractava d'identificar sobre quin dels dos mestres actuava amb una orientació més intercultural. No em va quedar del tot clar. Crec que les dues postures, presentaven estils educatius diferents, gràcies també al text d'Enric Prats les varem poder identificar, tot i que crec que no eren estils purs. Segurament, en Joel volia treballar uns temes importants, i va ser molt agosarat amb la proposta d'activitats. La Berta, amb una actitud menys arriscada, no va voler posar-se amb problemes i va desestimar l'activitat sense donar una opció a canvi. El problema va ser que no varen saber gestionar el conflicte correctament i cadascú va anar pel seu costat.

El que tinc clar, és que l'escola és un dels espais adequats per treballar tots aquests conceptes mencionats i que cal que els mestres i agents educatius treballin de valent mitjançant activitats educatives.

La interculturalitat ha de formar part del currículum escolar, i ningú se'n pot rentar les mans. Finalment, vull dir que treballar a través d'un debat, s'esdevé un aprenentatge cooperatiu. Considero que hem treballat conjuntament i de manera coordinada i hem aprofundit en el nostre propi aprenentatge aportant una millora significativa d'aquest.

SEGUIMENT I EVOLUCIÓ DE LA WEBQUEST

Una de les primeres dificultats, que tant a nivell personal com a nivell de grup varem trobar a l'hora de realitzar la webquest, va ser saber, no només com la podiem utilitzar per crear una activitat didàctica, sinó també, quines limitacions i possibilitats ens brindava, per així poder treure-li tot el suc possible. Després de debat virtual i presencial amb el grup, varem decidir crear una activitat adreçada a alumnes del primer nivell de secundària (tot i que l'idea d'elaborar material pel professorat també hagués estat un repte). La webquest presentada, respon a un nivell d'interculturalitat bàsic o d'intercanvi de coneixements.

L'eina facilitada, però, no va ser gens fàcil d'utilitzar. Potser perquè cap de les components del grup n'haviem sentit a parlar mai, però un cop teniem el document fet, ens va costar molts dies, poder accedir a la gravació d'aquest a la webquest. Després de molts intents i moltes estones perdudes, "per art de màgia" un dia es va gravar. A partir d'aquí, crec que el procés va ser senzill i  considero, malgrat tot, que la utilització d'aquesta eina, no és gens difícil.

Considero, que la webquest és una eina atractiva per l'estudiant i novedosa, fet que fa que posin en l'activitat unes expectatives més altes (que hem d'aprofitar) per realitzar-la correctament. En la webquest hem treballat aspectes d'interculturalitat i multiculturalitat i el fet d'haver de preparar forces activitats, fa que llegeixis i que busquis i que per sobre de tot, debatis amb el grup i aprenguis. Això crec que és el més important, que hem après i hem interioritzat conceptes, però aplicant-los a treballs pràctics. La realització de la wequest ens ha permés saber com promoure la interculturalitat des d'activitats educatives i hem aplicat en ella, tots els coneixements que, mitjançant els mòduls i la PAC1, ja hem anat adquirint durant el curs.

La dinàmica de grup ha esdevingut activa i molt participativa per les tres parts. Hem treballat sempre amb un document word de base, i a partir d'aquest, totes hem anat fent les aportacions. Respecte l'apartat del procés, ens varem repartir les activitats, tot i que, hem anat intervenint en totes, per tal d'ajudar-nos al procés de millora de la webquest.

IMPORTÀNCIA DE LES COORDINACIONS

10 de novembre de 2009

Durant els dies que estic fent pràctiques, vaig veient la quantitat de serveis que demanen coordinar-se amb la psicopedagoga. Coordinacions, en les que algunes hi he pogut assistir, i en d'altres, que ella m'ha comentat que es van produint en dies que jo no hi sóc. Professionals de centres privats de reeducació, Cdiap, Centres d'Estimulació, Serveis Socials, ....

Volia comentar un dels fets que m'ha agradat, en la manera de fer de la psicopedagoga. Molts professionals, tenen una informació de l'alumne que se la consideren "seva". Actualment, amb la llei de la protecció de les dades, has d'anar molt en compte, de quina manera traspasses la informació als altres. Aquests professionals, s'agafen la llei al peu de la lletra, i no traspassen res de res als altres. Ens trobem amb un gran grup de professionals, que treballen amb el mateix menor, però que no disposen de la mateixa informació.

Aquest no ha estat el cas de la psicopedagoga. Considero que, respectant sempre el menor, i tenint molt en compte la protecció de les dades i el respecte cap a la persona i cap a les famílies, sap transmetre el que és realment important, per ajudar-lo, no només a ell, sinó a les persones que treballen amb ell des d'un altre àmbit. Els professionals que es coordine amb ella, saben aprofitar la informació per fer una bona tasca amb l'alumne. I a l'hora, he comprovat que si tu dones confiança i informació, rebs el mateix dels altres.

Cal ser respectuós amb el menor, però cal tenir present, que tots els professionals que hi treballen tenen (o han de tenir) el mateix objectiu.

DIA A DIA

5 de novembre de 2009

Avui la psicopedagoga ha tingut una entrevista amb una mare. Li ha demanat permís per si jo, com a alumne de pràctiques, hi podia assistir. No hi ha tingut inconvenient.

En aquest menor, ja se li va detectar a P3 un retard. Al finalitzar el curs, se li va explicar que a P4 se li faria un Pla Individualitzat i que caldria, que la família el signés. La reunió, però, no va anar així.

La tutora de l'alumne, conjuntament amb la psicopedagoga, han detectat una gran avaluació en l'infant. Tot i que consideren que no està al mateix nivell que els altres nens, ha fet una avaluació molt positiva, i així li han dit a la mare. Consideren, que de moment no caldrà fer un pla individualitzat, sinó que la mestra farà un seguit d'adaptacions curriculars i anirà treballant diferents hàbits, conceptes, ...., a través de la intervenció individual i a través de la mestra de suport.

Avui he tingut una visió molt positiva de la funció de la psicopedagoga, no sempre, les notícies que dóna a les famílies són "negatives", que cal adaptacions, dictàmens, nens amb retards, ...., sinó que la psicopedagoga ha agraït la feina que la mare ha fet durant l'estiu de cares al seu fill i li ha dit, que gràcies a aquesta tasca, consideren que no caldrà fer un PI. La mare s'ha emocionat, plorava. Les paraules de gratitud de la psicopedagoga, crec que han estat un molt bon estímul, perquè ella consideri que la seva feina no ha estat en va. Li ha donat una empenta per seguir treballant, amb condicions força dures, amb un nen amb un retard maduratiu. Val la pena esforçar-s'hi i val la pena, reconèixer a aquestes famílies l'esforç diari amb aquests infants.

URGÈNCIES

3 de novembre de 2009

Avui ha esta un dia dur. S'ha mort la mare d'uns alumnes de l'escola. El pare ha vingut a l'escola a comunicar-ho i s'ha endut els nens. La psicopedagoga ha parlat un momentet amb ell i s'ha ofert, ja que a part de psicopedagoga és psicòloga, per si alguns dels nens necessitava alguna cosa.

Més tard, la tutora d'un dels alumnes buscava informació sobre el dol i sobre com tractar-ho., ja que suposava que aquest tema estaria present en els alumnes ben aviat. Ho hem estat parlant i amb la mestra d'educació especial, han comentat que no tenien material a l'escola per abordar un tema com aquest. De seguida s'han mogut per cercar informació i poder assessorar bé als mestres.

La tasca de la psicopedagoga és dura, també. Però cal que tingui molt clar "el paper" que juga dins el centre. Com ella ha dit, s'hi ha de ser, i ens aquests moments, cal que hi sigui visible. Que potser en un primer moment no caldrà.... qui ho sap, però l'important per les famílies i sobretot pels alumnes, és aprofitar els recursos que té l'escola.

Per cert, us recomano una web que potser us pot fer servei en moments de pèrdua i de dol, així com en moments de separació i divorci. Veureu que hi ha molts llibres que ens poden servir en la tasca educadora.

www.alfinlibros.com

CLASSE A 4rt. D'ESO

20 d'octubre de 2009 (tarda)

A part de ser la psicopedagoga del centre i, evidentment, fer les funcions que li pertoquen, la Carme, que així es diu la psicopedagoga, té assignada una assignatura per fer a tots els cursos de 4rt. d'ESO. L'assignatura tracta de realitzar el projecte de recerca.  El treball de recerca és obligatori fer-lo a Batxillerat, però des del curs 2008/2009, es fa també aquesta assignatura a 4rt. d'ESO, perquè els alumnes comencin a crear una "base" de com fer-lo.

Avui, doncs, assisteixo en una de les classes que realitza. Durant una estona al matí, la Carme, ha estat repassant el contingut que tocava explicar i ha pensat la metodologia que utilitzarà.

El contingut que explicarà a l'aula és: què és treball en equip i què no és treball en equip.

La dinàmica que utilitzarà és treball en petits grups durant uns 10/15 minuts per discutir aquests dos punts. Un cop consensuats, es posaran en comú amb tota la classe i finalment, s'explicarà la teoria.

La classe es realitza tal i com es tenia preparada. Els alumnes, agraeixen realitzar una dinàmica més activa i més participativa, i així ho demostren amb el seu treball.

La Carme posa en pràctica la realització d'un aprenentatge cooperatiu. M'agrada.

En el moment de fer l'exposició teòrica, alterna la seva explicació amb la participació dels alumnes, observo que a ells també els agrada.

Bona feina!

ENTREVISTA A UNA ALUMNA

20 d'octubre de 2009 (matí)

Avui, la psicopedagoga entrevistarà a una alumna. És una alumna nova a l'escola i des de les primeres setmanes que hi han queixes dels mestres. No segueix a l'aula, molesta als companys, no té una actitud molt positiva, ...  Valora que segurament caldrà passar-li el WISC, però com que és una alumna nova, vol anar a poc a poc i no atabalar-la. La va a buscar a l'aula i es presenta. Li diu que és la psicopedagoga de l'escola i que, com que ella és una alumna nova, vol saber com està, com es sent en aquesta escola, si ja té amics o amigues, .... . La nena s'obre ràpidament i li explica com es sent. La psicopedagoga aprofita la reacció de la nena i indaga sobre la seva família, dibuixa un genograma i li pregunta sobre la convivència familiar.

Ràpidament la conversa va sent profitosa i la psicopedagoga opta per fer-li el test de la família. M'agradaria explicar-lo de manera més teòrica:

La psicopedagoga li diu que dibuixi una família (pot ser la seva o pot ser una família qualsevol).

Un cop fet el dibuix, li demana que li contesti una sèrie de preguntes:

* qui és el més feliç? perquè? 

* qui és el menys feliç? perquè?

* qui és el més bo/bona? perquè?

* qui és el menys bo/bona? perquè?

* si haguessis d'anar de viatge, amb qui hi aniries? perquè?

* si haguessis d'escollir una edat qualsevol, quina escolliries? perquè?

* Imagina't que sóc una fada, et puc concedir 3 desitjos (materials o no materials) que demanaries?

El test del dibuix de la família, és un test projectiu que evalua fonamentalment, l'estat emocional del nen/a, amb respecte a la seva adaptació al medi familiar. És una manera de veure si els problemes que es comencen a detectar en l'alumna/e, poden venir de l'entorn familiar.

En aquest cas concret, la psicopedagoga si que extreu informació a través del test, informació que utilitzarà més endavant, per omplir el PI d'aquesta alumna.

COMENCEN LES VALORACIONS

19 d'octubre de 2009

Un cop tenim els llistats dels alumnes PI, amb la psicopedagoga mirem quins alumnes estant valorats i quins no. Caldrà a molts, fer-los una exploració més àmplia per tal de poder oferir una bona informació als tutors, un cop omplim la part del document que ha d'omplir la psicopegoga. A la majoria dels alumnes d'ESO, que són sobretot la part més gran, els hi passarem el WISC.

Avui doncs, revisem els "expedients" dels alumnes que la psicopedagoga té arxivats.

M'explica que un cop aquests alumnes marxen del centre, ella llença el seu historial, més ben dit, el destrueix. Tant quan arriben, com quan se'n van, aquests són menors d'edats, així doncs, aquesta informació considera que no cal guardar-la per un futur.

Veig que cal, però, tenir-ho tot molt ben arxivat. En una escola amb tants alumnes, és possible que no recordis tots i cada un d'aquests, per aquest motiu, la documentació ordenada és imprescindible. Veig doncs, una manera d'ordenar i de tenir arxivats tots aquests alumnes, això si, en cap moment passen a ser un número, sinó que sempre són expedients amb nom i cognom. Dins d'aquests, els testos que han passat, un dibuix, un escrit i el seguiment (a mà) de la psicopedagoga amb els tutors que han anat tinguent aquests alumnes.

Aquest fet, m'ha sobtat, estic acostumada a treballar amb expedients informatitzats, però la psicopedagoga segueix treballant i registrant a mà. De fet, és més ràpid i no deixa de ser, el registre manual, una eina habitual per tots els professors, tant o més vàlida, que el registre informatitzat.

PRESENTACIÓ DELS PI A SECUNDÀRIA

14 d'octubre de 2009

Avui assistiré al Claustre de secundària. El motiu serà que es fa la presentació del document que hauran d'omplir els mestres pels alumnes que tindran un PI, així com, del llistat d'aquests alumnes. Aprofitant que estan tots reunits, també es farà la presentació dels PII (Pla Individual Intensiu de l'Aula d'Acollida). Conjuntament amb la psicopedagoga i el director s'ha preparat un power-point on s'explica el perquè dels PI, perquè ens han de servir, els destinataris, el procediment, ... .Aquest punt, el presenta el director del centre.

La psicopedagoga intervé tot seguit, s'ha hagut de preparar bé la reunió, ja que no tots els mestres i sobretot els tutors, veuen amb bons ulls aquest document, ja que, tot i que al final els hi facilitarà el tracte, la relació i l'aprenentatge a uns quants alumnes, de bon principi, els hi suposa a ells un munt de feina.

La psicopedagoga va explicant el document mentre que va posant exemples. Té una actitud empàtica, tant es posa al lloc dels alumnes, com dels tutors, com de les famílies. No els bombardeja amb molta informació, sinó que fa una explicació senzilla i entenedora. Finalment, els ofereix recursos, materials, i tot l'assessorament i ajuda que necessitin.

Tot i que sorgeixen algunes qüestions i queixes, sembla que hi ha hagut bona entesa. A partir d'ara, la feina ja és més compartida i es tractarà que poc a poc, però sense adormir-se, els tutors omplin de contingut i informació el document PI.

La nostra feina, ja comença a veure's.

COORDINACIÓ EAP

8 d'octubre de 2009

La psicopedagoga conjuntament amb la mestra d'educació especial, ja tenien decidit quins alumnes tindrien de PI (Pla Individualitzat). Avui, ve l'EAP a l'escola, i decideixen posar en comú el llistat amb ella.

La psicopedagoga li presenta el llistat i amb l'EAP comenten cas per cas. Opten per treure de la llista bastants alumnes d'educació primària. El criteri que segueixen és que, les competències bàsiques  i els continguts que s'han d'adquirir durant la primària, els alumnes tenen molts cursos per assolir-los i no cal, mentre no sigui un cas molt "d'escopeta" (que diuen elles), fer-los un PI. La psicopedagoga no està del tot d'acord, i li discuteix algun dels casos. De fet, m'adono que és ella, sobretot, la que coneix els casos que s'estant parlant. L'EAP exposa les seves raons i la psicopedagoga les seves. No cal dir que la reunió s'esdevé cordial i que cap de les dues intenta imposar els seus criteris. Acaben decidint que hi haurà 5 alumnes a primària amb PI i 19 alumnes a secundària.

Amb tot això, vull explicar la importància de que un centre educatiu disposi del seu propi psicopedagog i no només el professional de l'EAP que hi assisteix 1 matí a la setmana. La psicopedagoga està allà, a l'escola, al servei dels mestres i dels alumnes. Hi ha vegades, que la necessiten al moment, i els conflictes, molts cops no poden esperar, i ellà és allà per ajudar a resoldre'ls. En algunes escoles o IES, quan no disposen de psicopedagog propi, la visió que tenen d'aquest és molt reduïda. Hi és pels casos més difícils, pels més conductuals i no per tot el centre. No és el cas del centre on estic jo. Val la pena, poder veure els dos professionals, ja que la visió, aquest cop, d'aquest professional, no té res a veure, sense falta el respecte, amb el que havia conegut del professional de l'EAP. Evidentment, les hores de dedicació al centre és el motiu principal, però veig l'opinió que en tenen els mestres i la importància que li donen a aquesta figura professional en el centre.

PROVES PSICOPEDAGÒGIQUES D'AVALUACIÓ INICIAL

6 d'octubre de 2009

Avui amb la psicopedagoga hem estat parlant sobre les proves psicopedagògiques que s'utilitzen amb els alumnes. Cal que digui, que tot i que aquest és un tema que durant la carrera i en diverses assignatures ha estat recurrent, mai no havia tingut accés material en aquestes proves. M'ha estat explicant les que ella com a psicopedagoga del centre, utilitza i les més resultat li donen.

Si faig un llistat, podria anar anomenant les proves que utilitza des del primer curs d'Educació Infantil (P3) fins a l'últim nivell d'Educació Secundària (4rt. d'ESO). Així doncs, em diu que utilitza l'escala mètrica d'intel·ligència, de R. Razzo (tot i que també em clarifica, que normalment a P3, li és molt difícil començar a utilitzar tests i proves, i es guia molt més per l'observació i la seva intuició, que no pas per les proves).

Actualment, des de P4 i fins a 4rt de primària, utilitza com a proves d'avaluació inicial les "Proves informals de Montesinos". Les passa per veure on està situat l'alumne, en la part de lecto-escriptura i matemàtiques.

Per altra banda, per saber el seu nivell cognitiu, des de P5 fins a 3r., utilitza el test de McCarthy, que arriba aproximadament als 8 anys i mig. Les escales de McCarthy, permeten avaluar mitjançant una sèrie de tasques de caràcter lúdic, aspectes cognitius i psicomotors del desenvolupament del nen. Són 18 tests que donen lloc a 5 escales (verbal, perceptiu-maduratiu, quantitativa, memòria i motricitat).

I llavors, des de 3r. i fins a tots els nivells de l'ESO, els hi passa el test de WISC (test d'intel·ligència cognitiu).

A part de tots aquests, també, n'utilitza altres tipus, segons l'alumne presenti una problemàtica o una altra i utilitza molts cops el test de la família.

Durant aquesta sessió amb la psicopedagoga, vaig poder veure i comprovar la infinitat de tècniques i recursos que va utilitzant de manera espontànea amb els alumnes. Bé, això és el que semblava, ja que la psicopedagoga té molt clar quin tipus de test utilitza en cada alumne, i abans de fer-ho, ha parlat amb el tutor, amb l'alumne, i si és, sobretot de cicle inicial, ha fet una o més observacions a l'aula, per tant, molts cops, el que a mi em sembla espontani, és ben bé, meditat i preparat.